Quan els forns de pa donaven la torna...

Avui en dia crec que ja no ho fa cap forn de pa, a no ser que es tracti d'algun cas diríem que estrany.

Els meus records estan molt lligats al casc antic de Barcelona i ara toca parlar del forn de pa del carrer de Santa Margarida, si al costat de la carboneria de la que us he parlat en una altra estona. Era el forn del Sr. Pedro (Pere, suposo) Salinas, què a més, era alcalde de barri.

Recordo molt bé com era el forn: tenia una porta de fusta amb un gran vidre per que entrés la llum i sobretot, el tirador de llautó que era recte però feia un colze (un angle obtús d'esquerra a dreta) amb un tram curt que baixava i un tram llarg en diagonal. Buff, no sé si m'he explicat. 🥵.

A mà dreta hi havia un taulell de marbre blanc per despatxar els clients.

Al fons es trobava el forn. En aquelles èpoques, tots els forns de pa el coïen durant la nit, encara que hi havia també despatxos de pa (tahona en castellà) on ja els hi ho portaven fet.

Anem ara al record i a una anècdota un xic peculiar. El record era què, quan la mare comprava la barra de pa, com que es pesaven i els pesos estaven estipulats, sempre hi mancava una mica. Solució: la torna, és a dir, un tall de pa per arribar al pes que tocava. Ah!, i per als nens, un bocí de bastonet.

També recordo el llonguet, però no m'agradava massa perquè la molla era molt densa i em costava d'empassar.

L'anècdota requereix primer una petita introducció: com ja he dit en alguna ocasió, els meus pares eren navarresos i, més concretament, la mare era de parla nadiua euskera. Com podreu comprendre, en aquella època tot ho sentia en castellà i en euskera (quan la mare s'enfadava).

Els meus contactes inicials amb la llengua catalana em porten al forn de pa, on era normal sentir català i castellà.

Bé, ja ens hem situat. Doncs jo observava què, quan les senyores se'n anaven, el forner o la dependenta li deien "Passi-ho bé".

Què vaig entendre jo? Doncs que "pasiubé" era una manera elegant d'acomiadar-se del client, però ni papa del que volia dir.

Bé, fins aquí la meva història. Us poso fotos de pans, tiradors i algun forn històric que he anat "pescant" per Internet.