Per proximitat, recordo que la línia de bus que agafava el meu pare era la 18, que passava per la Rambla.
Diàriament anava a la parada que havia -si no recordo malament- enfront del Liceu, per allà on estava la perruqueria Mendialdúa i el portava fins a la Gran Via, 689 (Transportes Ochoa). Ja us en parlaré d'aquesta agència en un altre escrit.
Som en els anys 60 i tots els transports públics de superfície (bus, tram i troleibús) duien cobrador.
Per pujar al transport, s'accedia per la porta del darrere i allà estava el cobrador amb una pila de bitllets de diferents colors segons el trajecte, tots ben subjectes per que no volessin.
Al cobrador me l'imaginava ric, perquè sempre tenia diners i, quan el bus saltava per un sot, se sentien les monedes. Uf, pensava, aquest senyor és molt poderós!
Quan ja havia pujat el passatge, el cobrador tocava un timbre que sonava a la vora del conductor (tinkk!!) i era el senyal de reprendre la marxa.
He investigat una mica i he trobat el model del referit autobús, que era un Pegaso Seida, llavors de color verd clar i verd fosc.
Per saber més d'aquest model d'autobús:
https://www.revistaviajeros.com/noticia/8888/los-pegaso-5020-seida-que-circularon-por-barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada