Bronston, els lleons, el Liceu i el Port Vell...

Aquest director i productor de cinema conegut per filmografia espectacular com ara El Cid, 55 días en Pekin, El fabuloso mundo del circo, entre d’altres, que van ser rodades parcialment a Espanya, va recalar a Barcelona l’any 1963 (jo tenia 11 anys).

Els meus records, breus, és clar, em porten a la Rambla, davant del Liceu, on un seguit de tràilers (camions de gran tonatge) estaven aparcats enmig del passeig central. S’estava rodant precisament la pel·lícula El fabuloso mundo del circo, que compta amb un metratge d’uns 15 minuts rodats a casa nostra.

Aquests camions duien a les portes la inscripció “Samuel Bronston Productions” SBP. Recordo molts cables, lògic, doncs acabo de saber que es va transformar el pati de butaques per acollir una tarima que les protegia de l’enorme gàbia que es va construir per al rodatge de les escenes dels lleons.

També recordo que va rodar al Port Vell fent transformacions que va canviar la seva fesomia durant el temps de rodatge. D’aquí tinc petites pinzellades des de lluny, doncs no es podia passar.

He trobat un petit vídeo sobre els rodatges de Samuel Bronston i he extret la part que pertoca al rodatge de la pel·lícula en qüestió. Us l’annexo més avall.

Aquí sabreu més del tema: https://www.laramblabarcelona.com/john-wayne-en-barcelona/

	Clica la imatge i veuràs un vídeo

Quan els autobusos de Barcelona duien cobrador...

Per proximitat, recordo que la línia de bus que agafava el meu pare era la 18, que passava per la Rambla.

Diàriament anava a la parada que havia -si no recordo malament- enfront del Liceu, per allà on estava la perruqueria Mendialdúa i el portava fins a la Gran Via, 689 (Transportes Ochoa). Ja us en parlaré d'aquesta agència en un altre escrit.

Som en els anys 60 i tots els transports públics de superfície (bus, tram i troleibús) duien cobrador.

Per pujar al transport, s'accedia per la porta del darrere i allà estava el cobrador amb una pila de bitllets de diferents colors segons el trajecte, tots ben subjectes per que no volessin.

Al cobrador me l'imaginava ric, perquè sempre tenia diners i, quan el bus saltava per un sot, se sentien les monedes. Uf, pensava, aquest senyor és molt poderós!

Quan ja havia pujat el passatge, el cobrador tocava un timbre que sonava a la vora del conductor (tinkk!!) i era el senyal de reprendre la marxa.

He investigat una mica i he trobat el model del referit autobús, que era un Pegaso Seida, llavors de color verd clar i verd fosc.

Per saber més d'aquest model d'autobús:

https://www.revistaviajeros.com/noticia/8888/los-pegaso-5020-seida-que-circularon-por-barcelona

Quan al funicular del Tibidabo et regalaven un TBO

La muntanya del Tibidabo presideix la nostra ciutat i, juntament amb la de Montjuïc, són dos pulmons verds, els quals tant necessitem.

Els meus records em porten als 7-8 anys quan al cole (Milà i Fontanals, de Barcelona) ens donaven una mena de postal amb blanc i negre que tenia en la part de baix uns requadres retallables que servien per pujar al tramvia blau, al funicular i -això no ho recordo amb certesa- per obtenir descomptes en les atraccions.

En aquella època, el parc d'atraccions del Tibidabo era de lliure accés i les atraccions es pagaven una a una si les volies utilitzar. Ja fa molts anys que és un parc tancat i de pagament. Ha passat per moltes vicissituds que segur que ja sabreu i, actualment és gestionat per l'ajuntament de Barcelona.

	Tornem-hi, soc un nen i el pare ens porta a la meva germana i a mi a veure el Tibidabo. El recorregut començava a la Plaça Catalunya amb els ferrocarrils anomenats llavors de Sarrià y del Tibidabo (més o menys). Agafàvem aquest tren fins el final i allà, pujant en ascensor perquè l’estació és molt fonda, caminàvem una mica fins agafar el màgic i meravellós Tramvia Blau.
	El recorregut força present per a tots nosaltres, tenia un encant especial perquè transitava entre magnífiques edificacions de l’alta burgesia catalana i a l’hora, anaves pujant i veient la ciutat.
	Ja hem arribat, ara cal apressar-se per agafar el funicular, que se’ns escapa. Des d’on et deixava el tramvia hi ha pocs metres fins l’estació i allà estava el funicular blau amb franja blanca (sense els maleïts graffities que quasi van ofegar).
	A la banda dreta de l’andana hi havia la porta d’accés i allà un empleat tenia una pila de TBO’s que anava lliurant a cada nen. Allò era per a mi un gran esdeveniment no menys esperat (vaig anar més d’un cop).

Quan tothom ja era a dins, començava l'ascensió a la muntanya. A mig camí, la via es bifurcava i permetia l'encreuament segur dels dos combois (el de pujada i el de baixada).

Recordo què, en arribar a l'alçada de 300 metres per sobre del nivell del mar hi havia una representació de la Tour Eiffel, què justament té aquesta alçada, per indicar-nos aquest fet.

Un cop baixaves del funicular se’ns obria un món fabulós per als nens i també per als grans perquè les vistes són sensacionals. 

La balconada, encara existent, té els indicadors per poder albirar fins i tot l’illa de Mallorca (jo no ho he aconseguit mai, però em consta que hi ha cops en què es veu).

L’avió, els miralls, el castell encantat, la talaia... eren punts de visita obligada. També hi havia les dues antenes de Ràdio Barcelona custodiades permanentment per dos guàrdies civils ben armats que passejaven pel davant.
La torre de les aigües, molt més antiga, l'antena de TVE que va estar uns quants anys fins que la van desmuntar per obsoleta en inaugurar-se la Torre Foster...

Fins aquí els meus entranyables records del Tibidado. Com que m’agrada documentar el que escric i en cap cas vull explicar el que ja han escrit historiadors, he fet una recopilació d'enllaços que també inclouen algun vídeo.

Espero que passeu una bona estona rememorant aquestes pujades al Tibidabo.

En primer lloc, un documental del No-Do, ranci, però històric: 

https://www.rtve.es/alacarta/videos/revista-imagenes/tibidabo-popular-montana-barcelonesa/2864314/ 

També tenim imatges de la instal·lació de l’antena de TVE: https://www.rtve.es/alacarta/videos/programa/1958-instalacion-antena-tibidabo-dara-cobertura-senal-television-para-barcelona-alrededores/427937/

Darrerament s’estan publicant vídeos sobre la història de Barcelona per la gent de Barcelona Memory als quals admiro per la gran feina que estan fent. Aquest vídeo parla de la història del Tibidabo:

https://youtu.be/oasKLSbbbjE

Pel que fa al Tramvia Blau, molt enyorat i amb futur incert, he trobat aquests dos vídeos de la Betevé:

https://beteve.cat/va-passar-aqui/el-tramvia-blau-del-tibidabo/

https://beteve.cat/mobilitat/proposta-recuperar-tramvia-blau-ptp/

Pel que fa al funicular, tenim també dos vídeos: un sobre el seu desmuntatge recent i l’altre el futur funicular que s’anomenarà Cuca de Llum (luciérnaga).

https://youtu.be/9GAIiilOjN4

https://youtu.be/DowEWvirHkU

I finalment, sobre el TBO, tot el que explica Wikipèdia

https://es.wikipedia.org/wiki/TBO

Aquells anuncis als adroguers i a les botigues d’olis i sabons

Al meu carrer hi havia la botiga d'olis i sabons d'en Jordi, que va ser molt estimat al barri.

Al carrer de Sant Pau, més o menys a l'alçada del carrer de la Cadena, hi havia un adroguer (droguería) que tenien una gran varietat de productes. Feia una olor molt especial. Aquí preparaven pintures al gust dels clients remenant-les en un pot més o menys gran amb un pal. Recordo un senyor amb bata grisa (guardapolvos) i bigoti que era l'artífex d'aquelles meravelles. Ni carta de colors Pantone ni res, al gust del client.

Aquests establiments lluïen cartells maquíssims que formen part de l'iconografia de Barcelona. Molts d'ells són força coneguts, però n'hi ha d'altres que no. Mireu, mireu...

Alguns d'aquests productes anunciats continuen al mercat, però m'he volgut centrar en els anys 50 i 60.